Llimoner

El llimoner és originari de les valls del sud de l'Himalaya, des d'on va ser importat pels àrabs a Europa. Cal saber que el llimoner era desconegut per grecs i romans i va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat en occident fins després de la conquesta àrab, extenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es correa en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.

És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya i Turquia. A l'hemisferi Sud cal destacar Argentina, Xile i Sud Àfrica.

En els Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics menys cultivats. És habitual trobar-lo en els horts de les comarques que tenen un clima suau de caràcter marítim temperat.^[3]

[modifica]