Alber

L'àlber, àlber blanc, pollancre blanc, àlber platejat, afgà,^{[cal citació]} lamagueire^{[cal citació]} o lamigueire^{[cal citació]} (Populus alba) és una espècie de pollancre. És un arbre de la família de lessalicàcies originari del centre i el sud d'Europa i del Marroc fins a l'Àsia central.

Pertany a la família de les Salicàcies, que es composa d'unes 200 espècies de plantes llenyoses, en casos excepcionals herbàcies, però generalment arbòries o arbustives, 30 de les quals pertanyen al gènere Populus i les restants a Salix.

Populus alba com la resta d'àlbers i pollancres s'inclou dins del gènere Populus, que comprèn unes 40 espècies a tot el món, i del les quals al continent europeu n'hi són representades amb prou feines una dotzena. Entre elles es troben arbres importants per la seva fusta, en general tova i lleugera, encara que algunes espècies s'utilitzen també a Europa com a arbres d'ombra. Entre elles destaquen per la seva freqüència el "pollancre o àlber blanc" (P. alba) i el pollancre (P. nigra), comuns a prop de camins mentre que altres com el trèmol (P. tremula) són de caràcter més muntanyenc.

El terme "Populus alba" prové del llatí, de manera que rep el nom de Populus (del llatí: popular) per ser abundant i en gran quantitat, i a més, val a dir que aquest era el nom antic llatí que rebia el pollancre o àlber. D'altra banda, el terme alba (del llatí: blanc) fa referència al dens toment blanc del revers de les fulles.

• Es coneixen molts fòssils de Populus i de Salix, que es remunten des del quaternari fins al cretaci superior.
• Com a curiositat trobem que Populus alba presenta aplicacions màgiques: L'àlber blanc (Eadha pels druides) corresponia a la lletra E a l'alfabet druídic Ogham i era molt apreciada. Creien que els dos colors de les seves fulles eren símbol de la dualitat de l’ésser humà, de la vida i la mort, del dia i la nit, del bo i el dolent. Les gemes i fulles de l'àlber es portaven a sobre per atraure els diners.
• Una llegenda diu que Hèrcules després de la victòria sobre el cancerber, es va coronar una corona feta de fulles d'aquest arbre. La part de les fulles enganxades al cap eren del color clar, mentre que la part de fora era la fosca, pels focs dels inferns. Per aquest motiu és pel qual també va rebre el nom de Àlber d'Hèrcules. Els sacerdots d'aquest déu portaven la corona de pollancre.
• Oracle celta. Entre els pobles celtes era molt valorat per les seves virtuts medicinals. I a més, s'ha d'afegir que el fet que sigui un arbre molt relacionat amb el vent (les fulles tenen llargs pecíols i tremolen quan bufa, sembla que "parlen") va fer que fos considerat com un missatger dels deus i utilitzada d'oracle per a predir el futur.

Font: Viquipèdia

Poema

Poema